Ajuntament de Barcelona

Ceiba speciosa

Porta de Montjuïc

    Nom català: 
    Arbre de la llana
    Nom castellà: 
    Árbol de la lana, palo borracho
    Nom anglès: 
    Floss silk tree
    Sinònims botànics: 
    Chorisia speciosa
    Observacions: 

    L'arbre de la llana va rebre el 1828 el nom científic de Chorisia speciosa, format pel nom de gènere Chorisia —dedicat a Louis Choris (1795-1828), pintor i explorador russoalemany que va acompanyar Otto von Kotzebue en diverses expedicions per Amèrica del Sud i Europa— i el terme speciosa, “bella, magnífica” en llatí, que al·ludeix a l’espectacularitat de les flors. El 1998, però, fou reclassificada i rebé un nou nom científic, Ceiba speciosa, que és l’usat actualment. 

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Bombacàcies
    Origen: 
    Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai
    Hàbitat: 
    Boscos humits de zones tropicals i subtropicals
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de 5 a 15 m d’alçada, tot i que no és inusual que puguin arribar fins als 25 m, amb el tronc recte en forma d’ampolla, eixamplant-se a la base, que pot arribar a fer 2 m de circumferència. L’escorça, llisa amb algunes estries, està recoberta per espines còniques que li serveixen per emmagatzemar aigua en èpoques de sequera i que apareixen tant al tronc com a les branques. En els arbres joves, el tronc és verdós per un alt contingut de clorofil·la, que li permet fer la fotosíntesi en les èpoques en què no hi ha fulles; a mesura que envelleix, es torna gris. Les branques, amb tendència a l’horitzontalitat, formen un brancatge obert.

    Les fulles són alternes i compostes, formades per 5 o 7 folíols ovalats, de 6 a 7 cm de llarg i uns 4 cm d’ample, amb els marges serrats i acabats en una punta allargada. El pecíol de les fulles fa de 6 a 12 cm de longitud.

    Les flors, espectaculars, solitàries o en grups de dos o tres exemplars a l’axil·la de les fulles terminals, són hermafrodites i tenen el calze acampanat. Estan formades per cinc pètals de 8 a 12 cm de llargada, de color blanc cremós al centre augmentant a porpra a les puntes, amb estries longitudinals de color porpra fosc, i un llarg tub estaminal (format pels estams soldats al voltant del pistil), d’uns 5 cm de llarg, al centre.

    El fruit és una càpsula grossa, d’uns 20 cm de llarg, gruixuda i ovoide, dehiscent (que s’obre espontàniament per alliberar les llavors). Les nombroses llavors negres que conté estan recobertes d’un pèl semblant al cotó.

    Època de floració: 
    Agost-octubre
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    Tot i que generalment es cultiva com a arbre ornamental, la seva fusta té aplicacions industrials (fabricació d’embalatges, canoes i pasta de paper).

    La fibra que envolta les llavors, de textura semblant al cotó, s’usa com a farciment tèxtil en coixins, matalassos, salvavides, etc., i com a aïllament tèrmic i acústic. En alguns països sud-americans també s’utilitza com a combustible o, engreixada, per fabricar espelmes. 

    Les llavors són emprades per a la producció d’oli comestible i d’ús industrial.

    Creix en sòls profunds i ben drenats i per bé que és resistent a la sequera, el seu creixement és molt ràpid si no li manca aigua. Agraeix els climes temperats, sense risc de gelades, i l'exposició molt assolellada, necessària per a una bona floració. Durant l'època de floració, atrau les papallones. 

    En zones càlides es planta en parcs i carrers, tant com a exemplar aïllat com en grup.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk