Ajuntament de Barcelona

Jardins de Miramar

Els jardins de Miramar van ser dissenyats per l’enginyer i urbanista francès Jean-Claude-Nicolas Forestier (1861 – 1930), un dels millors paisatgistes internacionals de la seva època, que introduí el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona. Són un dels indrets més atractius de la muntanya de Montjuïc. Estan situats en l’esplanada de Miramar que exerceix de mirador sobre el port i sobre els jardins de Mossèn Costa i Llobera.

Aquesta balconada, situada a 60 m d’altitud sobre el nivell del mar, és coneguda també com a plaça de l’Armada. Els jardins ofereixen magnifiques vistes de 270º sobre la ciutat i compten amb arbres centenaris i nombroses espècies de gran interès. S'estructuren en terrasses regulars sostingudes per murs de pedra de Montjuïc i baranes de forja amb arbres i diferents tipus de parterres plantats principalment amb especies de zones càlides. Les peces d'aigua i les escultures s'encarreguen d’assenyalar els eixos principals i secundaris.

Art i arquitectura

L’hotel Miramar que presideix l’esplanada fou projectat per l’arquitecte Ramon Raventós i inaugurat el 1929 com a restaurant amb motiu de l’Exposició Internacional. L’any 1959 es reconvertí en primera seu de TVE a Catalunya fins el 1983. Finalment, el 2006 fou recuperat per a ús hoteler.

La part central del jardí és una font de pedra envoltada per tres escultures femenines: de Josep Clarà (Fertilitat i Serenitat) i de Pau Gargallo (Pomona). L’escultura Serenitat havia estat instal·lada, anys enrere, als jardins de Joan Maragall, al Palauet Albéniz, a prop de l’Estadi Olímpic.

Vegetació

Destaquen les dues rengleres d'exemplars de bellaombra (Phytolacca dioica) al llarg de la terrassa principal que van ser els primers plantats a Barcelona per Forestier. Es caracteritzen per tenir unes soques de formes espectaculars, modelades pels anys i estan catalogades com a arbres d’interès local. Són remarcables també en aquesta àrea l’abútilon (Abutilon striatum) i el Tecoma stans, la Montanoa heracleifolia, el presseguer (Prunus persica), la dombeia blanca (Dombeya tiliacea), el llessamí de nit (Cestrum nocturnum), la prunera de fulles vermelles (Prunus cerasifera) i molts altres arbres i arbustos, utilitzats en jardineria amb finalitats ornamentals, com el Lophostemon confertus, l’alvocater (Persea americana), les trompetes (Brugmansia arborea), la fimòsia (Phymosia umbellata), el baladre groc (Thevetia peruviana) i un aloc (Vitex agnus-castus), típic de la vegetació mediterrània. La terrassa arbrada acull també un magnífic exemplar d’arbre del paradís (Elaeagnus angustifolia), amb les branques i el tronc inclinats gairebé fins a terra, i un tamariu (Tamarix africana), arbust habitual en torrents i rieres a prop del mar, ja que suporta bé la salabror.

Història

La urbanització de Miramar va néixer com a mirador enjardinat i com a nexe d'unió entre la part superior de l’Exposició Internacional de l'any 1929 i la secció marítima, que preveia, en un principi, tenir accés al port. J.C.N. Forestier proposà un joc de terrasses graonades que connectaven l’antiga plaça de l’Armada amb el passeig de Josep Carner. Aquesta obra que pretenia donar accés directe a la muntanya des del mar no s’arribà a executar mai en la seva totalitat per diferents motius.

Característiques

Districte Sants-Montjuïc
Adreça Plaça de l’Armada
Accessos Carretera de Miramar i carretera de Montjuïc
Area 5.880 m2
Horari Tot el dia
Com anar-hi http://www.tmb.cat/ca/home
Serveis  
Equipaments Escultures Fertilitat i Serenitat de Josep Clarà i Pomona de Pau Gargallo